FORTUNA ACCIDENTAL explica la història d’un jove d’una família humil que pateix un accident que li portarà a una cadira de rodes i rebrà, per aquesta causa, una substancial indemnització. Aquest fet i la nova, contradictòria i estranya situació farà sorgir l’amor, l’egoisme, l’ambició i la generositat que tots portem amagat a dintre nostre.
Un escriptor frustrat casat amb una colombiana i amb un fill. Un oncle de seixanta anys que, inconscientment, espera que arribi la mort de la seva mare per començar a ser ell mateix. Un amic amb una bena als ulls. Un veí condemnat a anar sobre rodes. Un conjunt de personatges que construiran un cercle, cada vegada més estret, mitjançant els accidents d’uns i la fortuna dels altres.
Darrera d’un element dramàtic com una cadira de rodes s’hi amaguen les ganes de viure dels nostres personatges...i també les dificultats per aconseguir-ho. Uns tancaran els ulls. Uns disfressaran de carnaval una realitat no desitjada. Altres intentaran comprar la felicitat amb diners. N’hi haurà que la viuran de peu i uns altres asseguts. Els que viuen de peu frisaran per seure a descansar; i els que viuen asseguts voldran aixecar-se per fugir del destí
Fortuna Accidental mostra la por de l’ésser humà davant els sentiments confusos, la veritat innegable i tot allò que no podem controlar amb la raó.Parets que entren i surten, juntament amb elements suplementaris (un arbre, un banc i mobiliari domèstic), permeten transformar l’escenari, en qüestió de segons, en els diversos ambients on es desenvolupa l’acció (dos pisos i el carrer).
La interpretació acurada dels actors permet identificar ràpidament les necessitats i inquietuds de cada personatge i endevinar com conduirà la seva “cadira de rodes” per no ensopegar amb el futur. El títol pot semblar contradictori, però no és res més que un reflex de la vida: un camí sinuós ple de contradiccions.
F David Ruano
|
