Aquest és el meu Yayo, per ser més exactes, el pare del meu pare. Celestino Martínez Gelabert. Uno de los murcianos que hicieron grande Catalunya! Toma ya. Va perdre la cama esquerra quan tenia 19 anyets, mentre traballava a una fábrica de teixits a Terrassa. La típica història de "la Saga de los Rius", "Mariona Rebull", o "Temps de Silenci"... Vostès ja m´entenen. Però el més fascinant de la seva història és que anava per boxejador, i es veu que ho feia força bé. En aquells temps, al voltant dels anys 20, la boxa a Barcelona podia representar la única manera que tenia un jove humil, fill d´immigrants i sense estudis, de ser algú en la vida. Ell no ho va aconseguir així, l´accident li va impedir tornar pujar al ring. Va ser una llàstima. Tenia un bon directe d' esquerra. Però tot i així, aquest sant varó va tenir 15 fills. Per tant, la seva contribució al desenvolupament del nostre pais, queda sobradament palesa. Ah, i que gràcies a ell i uns quants com ell, els Martínez arrassem a la guia.
Va morir als 75, crec. Massa jove perquè se´t mori un avi. Jo només tenia 8 ó 9 anys. No el vaig disfrutar, com aquell qui diu. Els meus records d´ell sempre els he guardat en els ulls i en la veu del meu pare quan en parla. Se l´estimava tant... |
