Això és a casa de la Yaya Mari, que vivia a la mateixa escala que nosaltres, al Carrer del Carme. Aquesta foto li tinc un carinyo... diferent, més que especial, per dos motius. El primer és que no l´havia vist mai fins que li vaig prendre a la meva germana de casa seva. Evidentment, em vaig quedar al.lucinat. Era una imatge atípica... els tres de nens. I la segona, i més important, és que és la foto favorita de la meva germana Pepa. De la mateixa manera que ella és la meva germana favorita.
Molts detalls. La careta de la meva germana, que llavors encara era la Pepi. Jo mossegant-me el llavi com sempre, còmic en ristre. La maneta del Tito... molt de pose. I la taula, impressionant, no? El sifó, el bitters, la tele, la roba (heu vist la gama de colors, conjuntada, eh, ma mare s´ho currava molt), i el vermut del meu pare, o sigui, ostres, percebes, gambes. boques... Made in la Moritz. |
