Aquest és el meu grup preferit de tots els temps, i ho serà sempre. Erosión. El vam muntar el Manolo Molina, el Miquel Romero i jo al Milà quan teníem 15 anys. Bueno, no, el Molina 17 i el Romero 13, Feiem versions de pop-rock i alguns temilles propis, i assajàvem al sòtano de la Sala de Pactes de l´insti, i a casa del Manolo a l´Hospitalet. Impressionant. Ens crèiem els Police, animalicos. Després va entrar a la banda un baix d´alçada... el Vicente, un dels músics més autèntics amb qui he tocat mai. En aquesta época jo tocava la bateria, i el meu germà, a l´esquerra, cantava. En realitat, aquí estàvem preparant repertori de patxanga per tocar a l´estiu a les festes majors, tipo "los pajaritos, boleros, grandes éxitos, etc". quina vergonya, i ell ho feia bastant millor que nosaltres. Ah, a la dreta, excepcionalment, a la percusió, el Comandante Loperena, tot i que el César era un excel.lent guitarra solista.
Aquesta foto està feta per la meva cosina, la Nuri, cómo no, al nostre local d´assig d´estiu, i seu del PSUC del Raval. L´únic problema era que pels matins la planta baixa era un taller de serigrafia i per la tarda no s´hi podia estar allà dintre de la podor que feien els disolvents i les pintures. Però, tant era, perquè a nosaltres... ens agradavaaaaaaa! |
